diumenge, 19 de gener del 2014



He esgotat les forces per mantenir l’equilibri
i la son ha esdevingut el millor plaer per somiar-te
mentre es perfilava el dia
l’aire  escampava els llençols
portant el teu alè
per entrar entre els meus llavis
i jo l’he xuclat fins a omplir la meva vida de tu

Montse pellicer mateu


dimarts, 14 de gener del 2014



cansada de pedregades que cauen com mots en silenci
sense obrir portes tancades sota clau ferma,
sense poder fugir ni busca refugi més enllà dels somnis
cercant l’aigua que s’evapora del mar i reposa dins dels núvols,
tot és com una teranyina que embolica els sentits
que amarats i xopats per la pluja queden enterbolits
dins els pensaments que guardo, dins el cap que perdo
i deixo anar una lletània de paraules sense sentit
per retrobar-me quan el temps deixa de tenir sentit
i sento l’energia d’un nen valent sense por a caure
perquè no sap que la vida s’acabarà un dia

montse pellicer mateu



dissabte, 11 de gener del 2014



Llisquen els llençols com les ones que dansen sobre el mar,
perennes sempre moren sobre la platja portant engrunes de sorra,
canten melodies que rememoren anys i temps passats, i sempre perduren,
llençols blancs coberts d'edredons esponjosos sobre el llit, engalanat de pètals de rosa, les llums suaus  dibuixen ombres sobre les parets,
deixo la porta oberta per escoltar les passes que caminen  buscant descans sobre coixins de cotó, flonjos com el sucre, amb una olor
que em recorda a tu,
llisquen els llençols embolicant els cossos atemorits de fred, desfent-se enmig dels moviments dels peus, que gelats busquen
sentir l'escalfor dels altres peus en les nits d'hivern,
miro les ombres dibuixades i busco similituds mentre m'adormo per sentir la complaença d'un viatge enmig de deserts, d'oasis plens de mars i fruites silvestres,
i quan desperto sento l'esgarrifança i la mandra de deixar un tros de somni embolicat amb esperances de futur...
montse pellicer mateu

dijous, 9 de gener del 2014



se’m cau mot
i llisca com una gota d’aigua
mentre la seva transparència
endevina la pell
on la textura acaricia la fragilitat
del significat segellat entre els llavis

montse pellicer mateu


dimarts, 7 de gener del 2014



sóc el temps d’un miratge



enfront l’horitzó que em trasbalsa



ple d’incògnites per resoldre,



perduda enmig de l’infinit



que no s’acaba,



els núvols destil·len gotes de seducció



amagats quan es tanca la llum,



el mar oneja cants de records



i gust de sal sobre la pell







montse pellicer mateu