divendres, 30 d’octubre de 2015


vas tancar els ulls
i et vas deixar anar
sabent que era a mi a qui em feries
sabent que em perdies,
i no et va importar
era amor el que senties
tal vegada un joc esfereïdor,
em vas anar esmicolant
em volies posar una bena als ulls
fent-me creure que em perdia,
quin mal que fa ser covard
pel qui no vol perdre i ho perd tot
-                             tant poc m’estimaves
-                              que em vas deixar anar
-                                    tant sola, tant trista i ferida

quan has obert els ulls
jo ja havia marxat
-                      ara el dolor m’ha esguerrat l’ànima
-                      m’ha fet davallar fins sota terra
-                     però he marxat
ara queden engrunes d’un passat

per refer el nostre present

montse pellicer mateu
imatge google



2 comentaris:

  1. Respostes
    1. gràcies estimada Encarna, com bé saps el poeta escriu el que sent i com es sent, una tràgedia potser, o la vida que ens posa a proba, una abraçada!

      Elimina