diumenge, 10 de desembre del 2017

dimecres, 21 de juny del 2017



espargeixo gotes de gel
per alimentar la fam de la pell eixuta
i en un gest eròtic m’empasso
aquesta fredor tremolosa
que a voltes confon el desig del fred,
obro els llavis secs
empassant el líquid invisible que m’aviva
amb un suau gest congelat en un espai
em retiro lentament la roba
per assecar aquesta suor que m’amara
i m’incomoda, asseguda al terra
a qualsevol lloc, en qualsevol lloc
les meves mans emergeixen
i es solapen entre les cames, com en un joc
un trencaclosques que genera
la sensació de que la libido
em condemna a satisfer la regeneració
del meu cos immòbil, entre el sol i l’ombra
i aquest líquid que no fineix
inundant les meus òrgans
que es rebel·len en un moviment espàsmic



Montse pellicer mateu certeses 2017

Imatge google


dilluns, 22 de maig del 2017

m'agrada l'horabaixa
en que tot és mor
en que tot és calma
m'agrada veure sortir la nit
per abraçar els somnis
que recordaré o no,
coberts d'una dolça paraula
gronxats entre els meus pits,
m'agrada la quietud d'un temps
que no és temps
per escoltar les cases tancades
i mirar el color dels núvols
quan res es mou
m'agrada la ploma sobre la pell
sobre el llit que descansa
cobert d'uns llençols embogits
per retallar cada vers
i fer un poema

montse pellicer mateu
certeses 2017


dimecres, 19 d’abril del 2017

he fet parada
dins l’estació de la renaixença
per desplegar les ales sobre el paradís
he encetat un nou capítol
dins del llibre blanc de la vida
i em redimeixo per vestir-me de mi,
contemplant un cos embellit amb tacte a vellut,
mossego i llepo aquests llavis
que generosos besen els teus,
cada albada és un petit tresor
que amago en el desig,
fluctuant i regalimant la dolçor
que desprèn aquesta pell que no es marceix,
avui i a cada instant revisc el plaer,
entre els cabells que es rebel·len
dins una lluita enamorada,
com si cavalquessin sobre un cavall

que corre per ser lliure

montse pellicer mateu
certeses  2017



dilluns, 10 d’abril del 2017


lluny molt lluny
on les paraules no es troben
on els llenguatges no s’entenen
equidistants
contra el formigó de les parets
que fermes no davallen
les emocions és fan trencadís
buscant respostes a un món tancat
tant tancat com el teu silenci
invisible t’abraço
somiant-te, mentre et bressolo
el dia que vaig jurar
que no et deixaria mai sol,
ara el ressó es esfereïdor
quan lluny molt lluny t’enyoro,
enyoro un temps
desitjant que en vingui un altre
amb la certesa de que ens trobarem
allà on la llum ens penetra l’ànima
ara vola lluny tant lluny per poder tornar
i allà on em vas deixar,

hi seré jo per estimar-te


montse pellicer mateu
certeses 2017



dimarts, 4 d’abril del 2017

tinc les mans plenes d’amor
d’aquell eternitzable
d’aquell que no s’acaba
i el meu cos s’obre com un tresor
ple d’aromes de dolços perfums
de gust a mi,
amb regust de tu,
m’omples la buidor tant falta de tot
si les nits no existissin
els dies ni el temps m’estimarien
seriem fum d’espelmes
furtius dins l’univers
lligaríem les paraules
per estudiar l’arquitectura de la perfecció
aquesta que cada dia engendra estels,
després de tot
hem sembrat els camps de vinyes
per beure d’aquest vi
que balla dins d’una copa de vidre

orfe dels teus llavis

montse pellicer mateu
certeses 2017



dijous, 30 de març del 2017

If you leave now...
-chicago-

recordo mentre em descordo
la cançó trista que sonava al 80
jo tant lliure ara,
tant jove abans,
tant abocada a la meva llibertat de ser
de sentir
d’alliberar-me,
em descordo la roba, les sabates, els pantalons
els sostens,
i recordo tant bells moments
i bec de la meva copa
de la teva,
de la de tots
mentre canto “sweet surrender”
i no em vull rendir
sols a tu fidel amant de cada nit
de cada matinada eterna
per acostar-me i abocar-me al teu costat
i aquella pell freda que s’eriça
la sensació que és més dolça
per sentir el teu paladar
una “sweet surrender”

in love

montse pellicer mateu
certeses 2017




dilluns, 27 de març del 2017

vas néixer perfecte
com quan  arriba la primavera
tenies els teus dits
les teves mans, els teus peus
uns ulls que miraven estranyats
uns llavis que s’obrien per somriure,
i em vas agafar la mà
per caminar junts,
un dia no podies caminar
ni somreies
ni m’agafaves la mà per caminar
ni jugar,
i la vida és va tornar fosca dins el meu món
aquell en el que tu i jo abraçàvem,
varen venir metges i infermeres
tractaments i medicines,
i jo somreia davant teu,
i plorava a les esquenes,
però tu, lluitaves
la vida t’arrelava
t’estimava,
i un dia em vas agafar la mà
per demostrar-me que tot segueix
encara que hi hagi estels
encara que les llunes ploguin
les teves passes son incomptables
seguies essent perfecte
tal com vas venir,
per ensenyar-me a gaudir

de l’amor del que estàs fet

montse pellicer mateu
certeses 2017



dimarts, 21 de març del 2017


fas filigranes ordint un pla inexistent
escrius mots que escriuen versos
però no en tens prou
ets un miratge tal vegada una realitat virtual
i un vidre et separa de la teva imatge
perduda en el temps has trobat la paraula
petita, simple, colpidora i alhora extensa
quina ambició et mou més que la semblança
tremolosa agafes una pedra,
observant la seva textura, color i vida
llençant –la al buit enmig d’una selva
intentes no veure-hi, ni pensar
el món en el que vius es obsolet
regalimen llàgrimes que cobreixen el teu vel
desprès d’anys, tanques els panys
d’aquella porta de fusta gastada
tant gastada com la vida
obres els ulls i voles
quan el pensament salta tots els obstacle
alliberant cada bri d’aire
et descalces,
i entens que un mot és sols un mot

i un poeta sols fa poesia


montse pellicer mateu
certeses 2017

dimecres, 25 de gener del 2017





la visió desfeta
mentre entra la llum esporàdicament
la postura d'un plaer
- o d'una dolça agonia
no recordo si es de dia o de nit
l'escalfor dins d'un hivern que marxa
-les primaveres robades
la simplesa de les paraules
dins d'un llengiatge tant bàsic com etern
- sona el despertador de la rutina
i el meu cos roman estàtic
arreplegat entre un llençol i sense roba
- ja no tinc cura de l'estètica
ara mateix em pertany el meu somni
i sóc lladre del teu,
cada miracle sobrepassa la frontera del destí
que pas a pas recompte les petjades
quan el sexe em sublima a un altre nivell
- he decidit respirar l'aire d'un cambra
dibuixada de nous records

montse pellicer mateu
imatge de la xarxa
certeses 2017

dilluns, 23 de gener del 2017


entre un miratge i una imatge
un desig que motiva un desenllaç
aprenent d'un teatre per la repetició dels actes
i més d'una llengua que perfora la pell
pentinant-la
dibuixant-la amb la saliva fins assecar-la
teixint fils vermells i negres
preparant el preludi apassionadament 
apassionats,
regalimant nèctar entre les cames
obrint pas a l'erosió del temps
d’aquelles dunes salvatges

que s’inclinen al sentir el teu olfacte

montse pellicer mateu
imatge google

diumenge, 22 de gener del 2017

ànimes fugisseres que ballen música
eternitzant els carrers que erràtics fan filera
una casa al costat de l’altre,
una vorera que menja asfalt
una llamborda que trepitja a l’altre,
i el vol d’una gavina sobre el campanar,
ànimes solitàries que pensen lletres
de temps
de destemps passats i futurs
acròbates de la vida que fuig sense pietat
i tu que somreies entre porros i cubates
entre falses rialles
i cossos pensant que serien eterns
les hores han marcat la vida
sota un arbre i una barca desvalguda
amb aquell barret de flors al cap
descalç somreies a les nits
ara dins la solitud d’una ampolla
malalt d’amor
tocat pel foc de la desgràcia
no pots mirar als teus fills que no et coneixen
perquè ja no et coneixes ni tu ni ningú
qui no tanca cercles
obre les nafres que et transporta la mort
ja no tens ulls ni mirada
bagatge perdut
sota les nits salvatges caduques
dorms dins l’oblit del teu record


22/01/2017
montse pellicer mateu
imatge de la xarxa



diumenge, 15 de gener del 2017

obro els ulls dins d’un silenci
entre la foscor recordo llengües
l’olor a gessamí
i el cant de la temprança
sento que els rius de la vida caminen
sento a la gent valenta, als homes i dones
arrelant-se a la vida
els càntics i ofrenes a la natura
que espessa tanca camins i obre dreceres
l’esgarrifança d’un final atemoreix imatges
la creença de la vida obre les portes
dins d’un horitzó que encén la llum
transportant cada ànima que abraça
vull viure dins d’aquest silenci
per escoltar els ancestres que em guien
aquells que fa temps que viuen
que caminen entre les tenebres i el sol
sota la boira i la claror
i ofrenar davant d’aquest mar que estimo

aquest vincle humà que és l’amor

montse pellicer mateu
certeses 2017
imatge de la xarxa


dissabte, 7 de gener del 2017

t’he pres la mà amor meu
t’he pres la vida fins i tot la mort,
et vull beure dins aquesta copa de cava
que respira bombolles que es desfan amb mi
t’he pres l’enyor i al remembrança
jo que passejava sense cercar destí
em vaig aturar a la teva estació
i amb l’egoisme de qui ho vol tot o res
he entrat dins el teu somni que no descansa
per fer-te somiar
i aquella aparença s’ha tret la roba
tota nua vers el fred de les glopades de vida
amb pell ferida que s’eriça amb els sentits
he obert les cames a l’enyorança de l’amor
t’he pres la mà
les ferides, la vida i fins i tot la mort

per immortalitzar-te

montse pellicer i mateu

certeses 2017

imatge montse pellicer