dimecres, 8 de juny del 2016

fem ràfegues de foc
enlairem aquesta flama tant intensa
morim cada dia perversos de deliris
aïllant paranys
transportant la fragilitat de ser
quan la llum s’acosta
i a l’albada mosseguem-nos els llavis
per sentir que la vida batega
amb la distància que no existeix
els pols oposats s’atrauen i graviten
enginyers de cor i ànimes
ens erigim autodidactes de pensaments
creem un món a la nostre mida
on la resta que camina queda dins la llunyania
i l’oblit de pertànyer a un altre cos es difumina
fem ràfegues de foc
alliberant i liderant tot allò que ens fa forts
solidificant un camí fet de llambordes
amb la delicadesa d’un avui
dins la plenitud de l’edat i l’època
que poc a poc i sense saber ens teixeix
-         la vida, amor, i l’amor, no es una tonteria

Montse Pellicer Mateu
Certeses 2016




dimarts, 7 de juny del 2016


quina nit em porta a tu
quan cau el cel, el soroll, i crema l’ànima?
-         tinc la certesa de no desvetllar un demà
-         que acceleradament pica la porta
tinc la por de ser tant humana i engruna
ignorant de la meva estada
-         aferrissadament m’acullo a un present
-         assedegada de la màgia que ni tu coneixes
aquesta nit, però, sé que no hi ha foscor entre
la meva pell renovada, potser més vella
i la teva pell eixuta que asseca cada vetlla insomne
-         ara ja pot sortir el sol
-         perquè no hi ha més moment que el que descric
i demà, possiblement sigui aquest dibuix

fet de dits, marcant la geografia

Montse Pellicer Mateu
certeses 2016