divendres, 30 de maig del 2014



i jo que espero que les bruixes es pentinin
mentre plou i fa sol,
mentre intento no trepitjar les basses d’aigua pel carrer
i em deixo mullar pel degoteig incessant del plugim
que poc a poc empapa tot el que jo porto,
i com les nenes dolentes vull jugar a amagar
entre portalons de cases i cotxes aparcats
entre el fullam de les arbredes i enmig del mar,
però plou i fa sol
l’aigua fa un soroll candent mentre repica sobre el terra
cosint una trista melodia mentre la llum s’apaga,
i les bruixes obren el paraigües per alçar el vol

montse pellicer mateu


dilluns, 26 de maig del 2014



s'obre el teló del teatre,
una imatge de fons
que atrapa un desig,
lentament comença una funció
a la que estàs convidat,
quan s'encenguin les llums tot serà fum,
una il·lusió
sobre la que pintar
instants d'estels,
una música de fons
una copa,
mentre la roba sols serveix per fer d'aixopluc,
es tanca el teló i sento la rescremor
d'haver estat sols un espectador,
d'una fantasia amagada dins d’un pensament

montse pellicer mateu
205141

dissabte, 24 de maig del 2014







jo que sóc discreta
em tapo sobre el llit
com qui no vol,
com qui es deixa anar
ensenyo el que t'imaginis veure

montse pellicer mateu
24.05.14






dijous, 22 de maig del 2014



avui sento el caliu de la vida
que recorre la meva pell
assaonant-la amb olor a mandarina
maduixes i gel,
regalats amb complaença
i el gust a mel,
m’ensabono amb sals del mar
i em cobreixo amb setí vermell

montse pellicer mateu

diumenge, 18 de maig del 2014



entre vidres dibuixo la meva casa
enmig de camps feréstecs
ruixada per espurnes d’ones,
lluny, molt lluny del silenci del món
amb finestres sense cortines
perquè la llum ens desperti cada dia,
quan es trenqui la nit,
entortolligats l’un amb l’altre
aferrats a un somni de papallones,
mentre passa el temps on vull morir
sentint que he viscut la vida

montse pellicer mateu
1805142

imatge de google

diumenge, 11 de maig del 2014



què es tot per no dir res quan la vida s’atura?
aquell gust a primavera
que dibuixa un dia perfecte,
un soroll de roba mentre rodola sobre el terra,
un olor al caliu del foc mentre mor entre guspires
que s’escampen dins la llar,
un silenci trencat per sospirs,
que és tot
quan la boira no et deixa veure la llum?
i et perds dins dels prats invisibles sense nom?
I t’esgarrapes i t’esparraques la vestimenta
cridant sense veu,
perquè s’ha afogat de tant plorar perles de llàgrimes
que és tot?
sinó l’instint salvatge d’una bèstia engabiada
presonera dels sentiments que lluiten per despullar-se
en un món massa gran i massa buit per sorprendre
quan la boira s’ha esvaït

montse pellicer mateu
1105141
imatge google