he decidit fer un calendari

     marcant cada dia que passa sense saber de tu

               ni tu de mi

he decidit fer una creu en cada quadrat

     i amb el pas dels dies anar oblidant

               matant el dolor

sóc lenta per matar sentiments

      per reaccionar davant del dolor

ara tinc tantes ferides obertes, que sagnen llàgrimes vermelles

      aquelles promeses s'han esvaït

la meva fermesa ha trontollat

      sóc tant fràgil com el cotó

      una ànima que camina cap a la llum

      esperant el seu retorn

he decidit fer un calendari

      escrivint cada dia un vers,

                                     un vers petit

                                                 potser sols un mot

obviant el teu nom

       per trencar el cosmos del teu món

i lliurar-lo a l'univers

                         bufant espelmes blanques

                                 que suraran sobre el mar de la dissort

traçaré un nou atles

           una nova geografia

                    i una nova cal·ligrafia 

ara, i quan passi el temps potser estaré tant sencera com abans

            i sobre la meva pell tornaran a recórrer noves carícies

                       nous tatuatges

potser, i sols potser el temps et donarà la raó

            que no valia la pena

potser, i sols potser el temps em donarà la raó

             la teva feblesa

he decidit fer un calendari per començar a comptar endavant

             sense mirar enrere

                      perquè encara fa massa mal

l’excitació ha donat pas als pensaments

               la solitud pesa,

                              pesa

                              i es fa ressò de mi

però ja no reconec la teva veu

                demanant deixar d'escoltar-la

i els meus llavis ressecs de besos

s'omplen de pluja

quan el temps s'enfosqueixi, ja podré encendre el foc

                 i ja no quedaran nits ni dies plenes de melancolies

                 sols el dolç record de viure "A PERFECT DAY"

                 essent YOU THE ONLY THAT I WANT

i les cançons seguiran sonant, repetint la mateixa lletra

que un dia varem escoltar per fer-les nostres

la vida, és ben puta quan ens deixem arravatar l'amor

més tard, serà massa tard

                  el món segueix girant

                  la vida segueix teixint llaços

esgotant-se el temps d'estada

                  demà serà massa lluny

fins a difuminar-me i difuminar-te

montse pellicer mateu

imatge google