dimecres, 11 de novembre del 2015




entre núvols la tristor s'escampa
escletxes de llum omplen esvorancs
el cor batega angoixat
és aquesta solitud penitent
que resta tancada endins d'una presó
l'ànima insaciable lluita per sobreviure
la boira no deixa veure el paisatge
un cafè que resta sobre la taula d'engrunes
enmig de l'asfalt de la ciutat neixen flors
el meu jardí ha perdut el seu encant
les persianes s'obren lentament
les cambres buides de desig
quan les persones no es troben
neix un crit d'auxili
quan ningú pot escoltar-lo
però és un matí envoltat de silencis
quan he decidit tancar els ulls a la desesperança
fer les maletes del desamor
i llençar cada pètal de rosa al mar
avui pot començar un nou camí
traçat entre les nits insomnes plenes de somnis
avui m'arriba la brisa per estimar-me

montse pellicer mateu

imatge internet




2 comentaris:

  1. estimar-se un mateix és el primer pas per deixar-se estimar per els altres, com millor estem amb nosaltres més autèntics som

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó Joan, és el primer pas i sobretot aprendre a valorar-nos

      Elimina