diumenge, 15 de novembre de 2015



et contaré un secret
sentint l’olor de la brisa del mar
i prenent una copa a recer de les ones
-         jo sóc aquella fada que et fa somiar
-         que t’ha buscat tota i cent vides enllà
-         jo sóc aquella musa que t’inspira
-         i cada un dels cossos que has estimat
-         jo sóc...
et contaré que no hi ha dolça melodia sense mi
que jo sóc la teixidora del teu dol
la pintora dels teus ulls
-         jo sóc la imatge de cada quadre
-         de cada fotografia
sempre he estat jo la que buscaves
la que en nits salvatges et parlava i t’estimava
i en les nits solitàries t’adormia
et contaré un secret
-         que tu no vols saber
-         perquè en el fons m’has buscat sempre
sóc jo la que t’ha gastat els llavis
la que t’ha tret la pell,
la que t’ha portat a l’abisme i t’ha pujat al cel

-         sóc jo, la teva imatge
-         la que dibuixaves en un mirall

sóc jo la que cada nit acompanya a la lluna
i dóna llum a les dolces aigües del mar

-         la llàstima és que mai m’hagis vist
-         ni m’hagis volgut veure-



montse pellicer mateu
imatge internet




2 comentaris:

  1. fes el que sigui perquè et trobi, és tot el que necessita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he fet tot Joan, ja sap que m' ha trobat que em tenia i no ho ha volgut veure

      Elimina