dimecres, 25 de novembre de 2015

La resposta correcte, quina és? La que s' espera que diguis? La que sents? La que dius sabent que perds i és la veritat?
A vegades em sorpren tot, mai dic lo correcte, a vegades ni m' expreso com vull i acabo incloent expresions i mots que no venen al cas, sobretot pels xats i wassups (mai sé com s' escriu aquesta aplicació).
Doncs si, la pifio constantment ultimament, deu ser l' efecte dispers i com dic jo nosequeponerme quan em vaig a vestir, és el mateix quan parlo ambsegonsqui. A banda de que estic dispersa, trista, enfadada i sola i noséquantescosesmés. A banda de tot la pifio constament, crec que en el meu cas, potser de manual de psicòleg pateixo una involució, si llegiu bé involució. A veure jo que volia ser princesa, que creia en l' amor per sempre, jo que creia que l' amor és tot, que tot perdona, que espera, i etc... Jo que fins ara vivia en un poble, una vida " normal" però de normal no en tinc res, un dia es desfà tot, tot i tot.
Un cop desfet jo que sóc innocent o tonta com m' han dit últimament, i realment dec ser tonta, perquè el que em passa i el que sento no és normal.
Doncs al que anava un cop desfet tot, passat l' huracà, jo segueixo pensant... Vindrà un príncep a buscar-me, doncs no, no n' hi ha de prínceps ni històries de contes.
Obro la porta a la jungla salvatge, i la tanco de sobte, tot està devastat i trobant- me enmig de llops i llobes, no sé com defugir-ne.
L' amor ens troba cert, no es busca és una reacció quimica inexplicable, i això passa un sol cop en la vida, no més, doncs bé respostes i preguntes incorrectes, tot ha acabat, si, i ara que tot està dit el cor ferit no vol més dolor ni més amor perquè no n' hi haurà.
Que trist!!! Veritat? Doncs si, jo tenia un amor, un amor real, que m' estimava i jo al inrrevés, però la vida és molt puta, com sempre dic, i no es pot lluitar, quan un dels dos no vol. I aqui ve el meu desencís, jo que mai he gosat barallar-me amb ningú, que tinc amor suficient per tothom, que lluito una i mil batalles, m' he rendit, he tret bandera blanca, no puc lluitar contra murs ni contracor, no puc escollir, si puc renunciar, no puc abandonar si puc estimar i donar, doncs no, no ha estat sufucient, Resposta incorrecte, Pregunta incorrecte...
I em pregunto que he fet jo em altres vides que tant mal ocasiono, i m' ocasiono?
No no he fet mal, mai intencionadament, en la meva vida de 49 anys sols he mentit un cop, en algo essencial, i per amor, llavors quan dic la veritat... És incorrecte?
Bé tema tancat. Ara em pregunto on vas tant sola? Potser no estaré sola, potser si, sense rumb, però ara sense cap pedra, perquè les he defugit.
Tal vegada per viure en la jungla cal que em vesteixi de guerrera.
O potser foti el camp ben lluny on el vent em dugui...
Montse Pellicer Mateu

3 comentaris:

  1. La vida no sempre és un camí de roses, però acabem adaptant-nos encara que sigui a la solitud, perquè això d'esperar prínceps blaus...Em sembla que ja no existeixen!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon vespre Roser, si que ens adaptem, i tant, tota situació fa que ens adaptem per sobreviure, i cert els prínceps blaus no existeixen, son contes per contar, bon vespre

      Elimina
    2. bon vespre Roser, si que ens adaptem, i tant, tota situació fa que ens adaptem per sobreviure, i cert els prínceps blaus no existeixen, son contes per contar, bon vespre

      Elimina