diumenge, 1 de novembre del 2015

tens el rostre perdut
qui sap on
la mirada fa temps que no llueix igual
potser tan fet molt de mal
has sortit de casa i has decidit treure’t el cor
l’esperit fa temps que està amagat
camines pels carrers buits
somies rostres de petons
has fet molt de mal, és la teva venjança
però no t’importa, perquè no pots somiar
i entre frec a frec teixeixes la teva pròpia mentida
rellisques i jugues al joc de viure
però res és etern
i dins la foscor d’uns ulls que ja no brillen
en el fons de tot saps que has perdut la guerra
t’arrossegues entre les trinxeres de la vida
rendint-te a les trampes que t’has preparat
aquesta mirada borrosa
a cada instant s’esvaeix com el fum
que s’apaga en un cendrer
la felicitat s’ha reduït a contemplar-te el melic
fins que arribi el moment de marxar
desant les pors dins un quadre esquinçat
entre la roba que resta sobre una cadira
la vida no està feta per a covards que no saben perdre
quan no tenen res a guanyar

 montse pellicer mateu

11115
imatge google





4 comentaris:

  1. la vida està feta per guanyar-la mentre aprenem a saber perdre de tant en tant. Si sabem perdre, aprenem a guanyar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. exacte, la qüestió es aquesta aprendre a perdre i a guanyar, però hi ha persones que ja han decidit perdre sempre perquè no poden veure el que poden guanyar, a vegades la por ens bloqueja, i n'hi ha que estan molt bloquejats, tant que ja han perdut

      Elimina
    2. Guanyar i perdre, una dicotomia grapejada. Massa tòpics: winner or loser. Es pot aportar molt més, més riquesa. Pobre, molt pobre, el poema.

      Elimina
    3. no Eduard, en la vida es guanya o es perd, es així com bé saps, sempre es pot aportar molt més i tant, sap greu que consideris pobre el poema però no sempre plou al gust de tots, és una opinió, gràcies

      Elimina