diumenge, 29 de novembre de 2015



dins d’aquesta solitud que m’esclafa
a través de les muntanyes
en un mar que no he pogut tornar a mirar,
sento l’onatge que em crida a beure de les seves aigües
dins d’aquesta immensa solitud que m’acompanya
la brisa em remou els sentiments que es recomponen
per mostrar-me un nou camí on res està escrit
no hi ha cap paraula per descriure’m ni descriure
allò que em predisposa a caminar sobre la terra
ja he acomiadat totes les meves pors
i m’empeny el temps que comença a marcar les hores
per esborrar tot allò que ha malmès un camí estroncat
cada somni de cada nit em mostra la realitat de cada dia
tinc la fortalesa que neix de la supervivència
erigint-me novament nova,
ara tinc les claus de cada porta de casa meva
pujant cada esglaó per arribar a una llibertat inesperada
eixint per renàixer desant enrere tot el sofriment del dol
per pujar un cim on de ben segur retrobaré l’ànima

montse pellicer mateu
imatge montse pellicer

2 comentaris:

  1. Vèncer les pors, és el millor començament per seguir un nou camí...I si ens porta fins el mar, tot serà placidesa...
    Que tinguis una bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon dia Roser, vencent pors, per començar de nou, ja estic preparada ara sí

      Elimina