dijous, 12 de novembre de 2015


demà dibuixaré la frontera entre tu i jo
            aquella que no vols traspassar
vindré a casa teva, sobre el teu llit m’estendré
i et despertaré fen-te aquelles pessigolles que et fan mal
demà desfaré el passat
             perquè picaré la teva porta
em desvestiré per poder sentir-te
llepar la teva pell
absorbint l’olor del teu cos nu, que es desperta
seguiré resseguint els teus ulls, el teu rostre,
per besar els teus llavis xuclant el teu alè,
i tu em miraràs,
possiblement ja estigui tant endins de tu
que hauràs obert els ulls
demà dibuixaré la frontera que vull trencar
             llençant els llençols per veure’t
             i em vegis
             tant salvatge com tu vulguis
             tant fràgil com puc ser
però demà deixa la porta oberta
les finestres també,
perquè no i haurà fred que ens mati
jo vindré encesa
                  tremendament encesa


esperant que t’apaguis amb mi
que amb els teus dits facis filigranes
que amb els teus llavis pintis la meva pell
                 i despertis, desperta sentint el meu pes sobre el teu
no hi ha cossos que es complementin més
demà
vindré, et despertaré i et faré el que vulgui fer
el desig no té perdó
                   la passió és una flama 


montse pellicer mateu

imatge google 




2 comentaris:

  1. "El desig no té perdó". Molt bona imatge.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola estimada, gràcies però és cert el desig no té perdó

      Elimina