cauen les fulles del despit
una a una
es dissolen en un vas i vesen
poc a poc l' infinit és fa etern
tant que no puc copsar-lo
i assedegada t' he begut 
perquè t' omplis de mi
i els meus versos t' acompanyin
en un maldecap etern
un poema entre els teus dits
un eco per recordar- me
que no tinc oblit
i ara sota l' aigua de llàgrimes
no hi ha bressol
on ha quedat l' amor?


montse pellicer mateu
imatge internet