dimecres, 4 de novembre de 2015

tu ets l'home de la meva vida
ho sé
ho sento
sols espero que altres temps ens estimin més

buscaré altres rostres
lleparé les meves cicatrius
potser seré feliç
potser no
com a ésser dramàtic que sóc
tot ho magnifica
sabent el que sento
hi ha res impossible?
                  si

sabent el que sé
i el que saps
ja no puc caminar així
haig d'emprendre el vol
allà on siguis tu
estaré jo

sabent el que sé
demà deixaré de ser una mica més
escriure una mica menys

perdré el temps en subtileses
que no em duran a res
que és el temps que tant ràpid marxa?

només nosaltres podem viure un amor com el nostre
només nosaltres ens sabem
hi ha amor en cada mot
immensurable
no hi ha res tant infinit com això nostre

trepitjaré asfalt cada dia
empassaré fum
inventaré nits que no han estat
perquè ningú entén això nostre
ni jo mateixa

no vull fer-me vella i haver de plorar
que importa si no ho entenen
per començar cada dia des de zero?
                       res

montse pellicer mateu
imatge google






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada