diumenge, 22 de novembre del 2015

no puc sentir aquesta desolació
i m’abraço a una vida que ja no és,
que ha passat i s’ha diluït en el temps
renaixent individualment amb les pors trencades
i crido, i ploro, i no sento cap ressò
i no em buido
perquè he estimat tant intensament que m’he fet mal
ara, agafo cada peça, cada tall, i cada imatge
per cercar aquelles respostes que mai m’arribaran
la vida idíl·lica ha fugit

per caminar sobre pedres plenes d’enyor

montse pellicer mateu
imatge internet



2 comentaris:

  1. Les situacions de la vida no es solen repetir i sovint ens ajuda l'enyor a tirar endavant, encara que sigui caminant sobre pedres...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. estimada Roser, l'enyor és com sentir buidor, però hem de seguir endavant i viure la vida plenament encara que sigui sobre pedres, encara que faci mal

      Elimina