diumenge, 9 d’agost del 2015



marxo,
amb el cap ple de fum
amb la solitud de la desesperació
amb comiats plens de retrets
i amb llàgrimes empassades
ara, sóc fum
em dilueixo
potser caldrà diluir-me,
sóc totalment imperfecte,
fràgil estupidesa,
marxo
per plorar sobre mi mateixa
potser seguiré veient nens en bicicleta
sota els efectes d'espurnes blanques
entre les venes,
somiar és el que vull
i no copsar el dolor ni la tristor
aclucar els ulls
perquè ja no vull mirar
ni escoltar,
sols somiar

montse pellicer mateu
9/08/15

imatge google


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada