divendres, 21 d’agost del 2015


has exhaurit la meva paciència
analitzant preguntes sense respostes
quan la inspiració ha esdevingut 
i no saps llegir versos contats
les cançons conformen una vida
i la meva cançó ha mort fa temps
ara el millor és l’oblit i la indiferència
no em vull endinsar dins la teva foscor
per apagar la meva llum,
potser no has escoltat cap paraula
sabent que mai més tindràs cap més cop
aquella mirada plena de devoció
la tristesa i angoixa es pensar-te
havent compartit tant i tant  poc alhora
ara els camins s'han trencat
per enfilar diferents horitzons
i l'estupidesa i la feblesa que podia sentir
han enfortit les meves creences
de que no hi ha ànimes bessones
sinó energies que es rebutgen
que trist és no haver-te reconegut en cada lletra
portaven la teva empremta
però aquesta, me la guardo per a mi
que absurds els retrets quan no hi ha res per dir
ara estriparé els meus vestits
per vestir-me de nou i lluir llargues nits i dies
per ningú més que per mi



montse pellicer mateu








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada