el color gris ha esdevingut el meu company

els colors s'han desdibuixat fent filigranes

però el color es gris,

el meu món s'ha caigut d'una batzegada,

el vent ha bufat fort i s'ha emportat les restes,

el temps s'ha aturat per donar-me la mà

per recollir el que queda,

per refer-me

per tapar aquest esvoranc que ha trencat la meva ànima,

la melangia s'ha instaurat com en un únic pensament,

i escolto paraules de poetes per comprendre el que sóc

dóna’m una flor ! un petó! poeta del meu temps

perquè sols sóc una aprenent de la vida efímera

que m'enfilo entre sentiments i emocions

entre el bé i el mal,

amb errors i encerts,

dóna’m un petó, poeta del meu temps,

un petó en un vers, en una paraula, en un poema,

recita'm cada nit a cau d'orella

porta'm a llocs on no he estat,

ara, sols sé que vull que m'estimin

i no plorar mai més aquestes llàgrimes que fan mal,

ni sentir cap traïció ni mentides

ni falses promeses que marxen quan es diuen,

ara sols vull que m'estimin i estimar

perquè jo estimo,

perquè jo batego,

i vull deixar aquest dolor, que amb el temps serà fum d'estels

dóna’m una flor! dóna’m un petó!

perquè jo vull ser princesa del meu temps

dóna’m un petó poeta del meu temps

montse pellicer mateu

imatge google