dilluns, 24 d’agost del 2015


surt el sol i amb ell surto jo agafada de la mà
un error pot sacsejar tota una vida,
i amb el pas del temps anem configurant-nos
en un aprenentatge a cops de foc, a cops de ferro,
mentre el meu cos canvia al pas del temps
la meva ment segueix essent lliure,
revisc cada moment, ofegada per les ones
d'un mar enfurismat que no deixa entrar,
ara surt el sol, però vindran més turmentes
més pluges, i dies grisos sense cap color,
jo, seguiré passant els dies ensabonant-me l'ànima,
deixant néixer la nova pell que la que tinc es gastada,
seguiré idealitzant paisatges eterns
mirant els estels  amb el desig tant encés
que el mirall congelarà la meva mirada
per quan arribi l'hora de marxar,
surt el sol i seguirà sortint entre els núvols
em seguirà acaronant i torrant la pell nua
surt el sol i el mar cada dia és més blau
les onades retornen vells paratges de poemes escrits,
i les veus dels poetes seguiran plorant i eternitzant
el dilema que és la vida i la seva solitud


montse pellicer mateu



4 comentaris: