dimecres, 26 d’agost de 2015

quan la covardia ha fet seva la teva vida
poc a poc s’ha obert pas per treure’t tot els que tenies
i sense lluita no hi ha sortida
-                                                          -pas a pas la solitud t’omple la vida-
és més senzill deixar-se morir que sortir a la batalla
surant sobre falses mentides que inventes
-                                                         - i una capa de gel recobreix el teu cor-
                         quants “demàs” et queden quan has deixat les armes?
la nit no et deixa veure el sol
i no hi ha companyia que apagui el teu dolor,
-                                                           -tal vegada no et queden guerres per guanyar
                        perquè sota la bandera blanca t’has rendit per morir-
que inútils els versos dels poetes quan el món s’acaba
i no es poden recitar

montse pelicer mateu

26 agost 2015



3 comentaris:

  1. La rendició no serà mai del tot mentre ens quedi un bri d'alè.
    Sota el llençol blanc sempre pot tornar a nèixer allò que ens fa sentir vius

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Joan però hi ha persones que han decidit rendir-se per la por a si mateixos i a una realitat que potser és massa dura d' afrontar, la realitat a voltes fa mal i ens obliga a reconèixer els errors comesos i a tallar amb tot per començar de zero

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina