a vora de la teva calidesa
esparracant espurnes de cendres sobre la llar,
amb una copa d’alcohol entre les mans i una
melodia de fons,
a la vora i ben arrambada al foc
les galtes es dibuixen de color vermell, els
llavis color maduixa
i els ulls brillen anegats de les llàgrimes que
els banyen,
gaudeixo de pensaments febrils de records que
resten llunyans
pressentint el futur d’un nou temps que s’enceta
al ressò de les campanes,
a cada campanada una peça de roba, i una perla
de raïm
a les dotze campanades el foc deixa anar la
flama i consumeix el passat,
ara començo sense res a sobre com qui arriba al
nou món
esperant conquerir horitzons plens de quimeres,
utopies i somnis
desitjant-te tota jo, simplement, perquè res no
tinc sinó sóc jo ara i aquí
montse pellicer mateu
“temps de neu”
Imatge google
que tinguis un molt bon any i no perdis mai aquest punt de morbositat poètica, que et fa de molt bon llegir.
ResponEliminaGràcies Joan desitjo el mateix per a tu que no perdis mai l'art d'escriure i divertir-te amb el que fas, escrius i dius, un petó
Elimina