dimecres, 17 de desembre de 2014



No es que m’importi massa el passat, com bé es diu el “passat passat està”,  i és cert, no hi podem fer res, no podem tornar enrere com a la pel·lícula “El efecto mariposa”, perquè si poguéssim, pensem bé abans de contestar, quantes coses canviaríem? I quines canviaríem?, aquesta és una bona pregunta per pensar. Però de fet el que som ara s’ha anat configurant al llarg del temps amb els nostres encerts i els nostres errors. Tots hem comés errors segurament que sí,o a lo millor n’hi ha que haureu tingut una vida “perfecte”, cosa poc probable, crec jo. Però jo que sempre dono voltes i més voltes a les coses, les regiro, les capgiro, les penso, les repenso, i no em conformo, sóc una ànima inquieta, em reconec “pecadora” he fet coses de les que em penedeixo, i a voltes em creen desesperança, i em mengen els remordiments, però en altres moments li dono la volta i veig la seva part positiva. El cas es que quan baixen els núvols els dimonis em remouen, i la meva melangia plora i no tinc cònsol. Porto tota la vida intentant esborrar moments, i inventar-me’n d’altres, però el que ha passat és història, el que he viscut és el que m’ha tocat viure, per alguna circumstància en especial, i el voler canviar un fet és impossible. Voldria tenir més vides, i reviure, però em sembla que malgrat diuen que tornarem a viure, en el cel, reencarnats o bé que som energia, jo que he vist morir al meu sogre i més tard al meu pare, no acabo d’encaixar bé aquestes creences. Quan he vist la mort, i la he sentit m’he preguntat quin i com serà aquest traspàs, s’apagarà la llum? Veure’m una llum? Ens reencarnem?, o fluirem?, no ho sé, no acabo de tenir la fe necessària per no pensar que sols s’acaba i prou, i a vegades contemplo el pollastre que he comprat i que ens anem a menjar pensant que també era un ésser viu, que respirava i bategava, i ara sols era un tros de carn davant meu, ja sé que no som pollastres, però som éssers vius com ells. Arribades aquestes conclusions i experiències, sols puc dir que la vida és massa curta, ens queden moltes coses per fer, i jo em poso nerviosa perquè no dono abasta en fer tot el que vull fer. Anem pas a pas.
Montse pellicer mateu 
17/12/2014

 

4 comentaris:

  1. fem les que podem, però fem-les bé. Sempre serà millor la qualitat que la quantitat, dic jo

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó Joan però falta temps, i com dic jo penso massa, i a vegades aquest pensar no em deixa viure el moment,

      Elimina
  2. Avui el pare em diu que ha encarregat 1/2 cabrit per fer els dies de Nadal i Sant Esteve i la meva filla diu.....OOOOOoooohhh, pobret......perque? quina culpa en té el cabrit? ha ha ha i també sé que no som cabrits aixó si però ni ha de molt cabrons.....ha ha ha.... Nanit....preciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. la imatge del pollastre per dir alguna cosa, per reflesionar si realment es el que som éssers, carn, voldria creure que som ànimes

      Elimina