dilluns, 8 de desembre de 2014



llums
sota la nit negre
sense lluna
ni estels,
vanitat de la joventut
bellesa,
efímera,
desitjos sota l’ombra
d’un paradís inventat
l’autosuficiència: una mentida,
necessito de tu
per acompanyar-me,
glops de sexualitat transcendent
per sortir del meu cos
i entrar dins del teu,
vanitat de joventut
cavalca amb el temps
quan l’onatge deixa les restes sobre la platja,
eclipsi
obscuritat,
llum,
posta de sol, posta de llum, ocàs
el temps succeeix com una brisa
que desgasta la pell,
instants dins una bombolla
esborrant empremtes,
quan el teu cos i el meu
son encenalls
guspires de llenya cremant
la xemeneia guarda les restes,
quan el temps i el meu
s’apaguen,
la meva mà
cerca palpar i retenir
la textura de la teva pell

montse pellicer mateu
8.12.14
imatge google



2 comentaris:

  1. M'agrada el poema, però a la meva edad, més de 80 anys, entendre aquest poema de joventut, complicat no és, però hi ha quelcom que jo vull entendre i em supera. En el poema hi endevino uns moments d'una intensitat passional pròpia de la joventutu, amb un desig universal d'assolir l'amor mitjançant un plaer que és efímer però que té possibilitats de ser total.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit Joan, gràcies pels teus comentaris, és un poema de joventut potser d'un acomiadament a la joventut un mirall a un estat que passa, efímer com el nostre temps, aquest és el sentit del poema, el pas del temps, el temps que ens atrapa sense voler, abraçada!

      Elimina