dimecres, 3 de desembre de 2014



m’he brodat la pell
amb el fil de les teves paraules
i l’agulla de les teves carícies,
l’he teixit de moltes paraules
cada mot un fil,
cada color fet d’un sospir
d’un esclat,
d’un dolor,
de plaer,
no em queda pell que no hagis resseguit
el temps no ha deixat espai per escriure,
els meus llavis han desat empremta
sobre cada dibuix que he esbossat sobre el teu cos,
he brodat els llençols d’una vida
d’un temps passat i present
m’emmirallo dins un horitzó embolicat entre núvols i roses,
núvols d’esponja
i roses de vi

montse pellicer mateu
3/12/14
Imatge google


6 comentaris:

  1. l'he teixit de moltes paraules
    cada molt d'un fil
    cada color fet d'un sospir
    d'un esclat,
    d'un dolor, de plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fifo tots teixim, brodem en les nostres vides perquè tot el que ens passa per bé o per mal queda brodat, abraçada gran!

      Elimina
  2. Respostes
    1. gràcies Antoni et convido a passar de tant en tant per aquí

      Elimina