dijous, 11 de desembre de 2014




mai no existeix
mai no és possible
tu pots sempre has pogut
sota aquesta sensibilitat
que em commou cada cop que et miro
i no et conec,
i no puc entendre’t,
tu
em mires com si no importés
però importa,
quan surtis
quan siguis tu
recorda
recorda que jo encara espero
aquella mirada
que m’emmiralla,
m’emociona,
sabent que
sempre
sempre,
has estat tu,
i aquest temps passatger
ha estat un parèntesi per retrobar-te
i retrobar-nos,
tanca els ulls i respira
agafa la motxilla i riu
ves camí amunt 

montse pellicer mateu
imatge google
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada