diumenge, 15 de gener de 2017

obro els ulls dins d’un silenci
entre la foscor recordo llengües
l’olor a gessamí
i el cant de la temprança
sento que els rius de la vida caminen
sento a la gent valenta, als homes i dones
arrelant-se a la vida
els càntics i ofrenes a la natura
que espessa tanca camins i obre dreceres
l’esgarrifança d’un final atemoreix imatges
la creença de la vida obre les portes
dins d’un horitzó que encén la llum
transportant cada ànima que abraça
vull viure dins d’aquest silenci
per escoltar els ancestres que em guien
aquells que fa temps que viuen
que caminen entre les tenebres i el sol
sota la boira i la claror
i ofrenar davant d’aquest mar que estimo

aquest vincle humà que és l’amor

montse pellicer mateu
certeses 2017
imatge de la xarxa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada