dimarts, 4 d’abril de 2017

tinc les mans plenes d’amor
d’aquell eternitzable
d’aquell que no s’acaba
i el meu cos s’obre com un tresor
ple d’aromes de dolços perfums
de gust a mi,
amb regust de tu,
m’omples la buidor tant falta de tot
si les nits no existissin
els dies ni el temps m’estimarien
seriem fum d’espelmes
furtius dins l’univers
lligaríem les paraules
per estudiar l’arquitectura de la perfecció
aquesta que cada dia engendra estels,
després de tot
hem sembrat els camps de vinyes
per beure d’aquest vi
que balla dins d’una copa de vidre

orfe dels teus llavis

montse pellicer mateu
certeses 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada