diumenge, 22 de gener de 2017

ànimes fugisseres que ballen música
eternitzant els carrers que erràtics fan filera
una casa al costat de l’altre,
una vorera que menja asfalt
una llamborda que trepitja a l’altre,
i el vol d’una gavina sobre el campanar,
ànimes solitàries que pensen lletres
de temps
de destemps passats i futurs
acròbates de la vida que fuig sense pietat
i tu que somreies entre porros i cubates
entre falses rialles
i cossos pensant que serien eterns
les hores han marcat la vida
sota un arbre i una barca desvalguda
amb aquell barret de flors al cap
descalç somreies a les nits
ara dins la solitud d’una ampolla
malalt d’amor
tocat pel foc de la desgràcia
no pots mirar als teus fills que no et coneixen
perquè ja no et coneixes ni tu ni ningú
qui no tanca cercles
obre les nafres que et transporta la mort
ja no tens ulls ni mirada
bagatge perdut
sota les nits salvatges caduques
dorms dins l’oblit del teu record


22/01/2017
montse pellicer mateu
imatge de la xarxa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada