dimarts, 21 de març del 2017


fas filigranes ordint un pla inexistent
escrius mots que escriuen versos
però no en tens prou
ets un miratge tal vegada una realitat virtual
i un vidre et separa de la teva imatge
perduda en el temps has trobat la paraula
petita, simple, colpidora i alhora extensa
quina ambició et mou més que la semblança
tremolosa agafes una pedra,
observant la seva textura, color i vida
llençant –la al buit enmig d’una selva
intentes no veure-hi, ni pensar
el món en el que vius es obsolet
regalimen llàgrimes que cobreixen el teu vel
desprès d’anys, tanques els panys
d’aquella porta de fusta gastada
tant gastada com la vida
obres els ulls i voles
quan el pensament salta tots els obstacle
alliberant cada bri d’aire
et descalces,
i entens que un mot és sols un mot

i un poeta sols fa poesia


montse pellicer mateu
certeses 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada