dilluns, 10 d’abril de 2017


lluny molt lluny
on les paraules no es troben
on els llenguatges no s’entenen
equidistants
contra el formigó de les parets
que fermes no davallen
les emocions és fan trencadís
buscant respostes a un món tancat
tant tancat com el teu silenci
invisible t’abraço
somiant-te, mentre et bressolo
el dia que vaig jurar
que no et deixaria mai sol,
ara el ressó es esfereïdor
quan lluny molt lluny t’enyoro,
enyoro un temps
desitjant que en vingui un altre
amb la certesa de que ens trobarem
allà on la llum ens penetra l’ànima
ara vola lluny tant lluny per poder tornar
i allà on em vas deixar,

hi seré jo per estimar-te


montse pellicer mateu
certeses 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada