dissabte, 7 de gener de 2017

t’he pres la mà amor meu
t’he pres la vida fins i tot la mort,
et vull beure dins aquesta copa de cava
que respira bombolles que es desfan amb mi
t’he pres l’enyor i al remembrança
jo que passejava sense cercar destí
em vaig aturar a la teva estació
i amb l’egoisme de qui ho vol tot o res
he entrat dins el teu somni que no descansa
per fer-te somiar
i aquella aparença s’ha tret la roba
tota nua vers el fred de les glopades de vida
amb pell ferida que s’eriça amb els sentits
he obert les cames a l’enyorança de l’amor
t’he pres la mà
les ferides, la vida i fins i tot la mort

per immortalitzar-te

montse pellicer i mateu

certeses 2017

imatge montse pellicer



2 comentaris:

  1. quan el cor i l'ànima s'obren.....la resta és obra-fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. cert amic Joan, cal obrir-se perquè tot sigui més senzill

      Elimina