dissabte, 30 de gener de 2016

entra el sol pel meu finestral
tan acaparador que se m’emporta
puc embolcallar-me de llum encara que sigui fosc
la suau boirina del matí resta malenconiosa
però entra el sol...
a l’exterior el soroll és com un silenci que ressona
un rellotge no para de donar les hores
per recordar-me el temps que és llunyà
però entra el sol...
i allà estàs tu, com un esbós obrin-te pas
jo t’he donat les claus i les eines
sota la capa d’un arc d’iris
perquè jo sóc cada color que hi ha a cada paisatge
però entra el sol...
obrint els braços i les cames perquè entri
inundant-me de ràfegues de vida
cristal·lina com l’aigua del riu que mor al mar
jo m’he fos i impregnat de la terra
tot quan veus té gust a mi
jo tinc el regust i l’olor del que contemples
quan la vida arrela dins del meu ventre
com una divinitat

sóc part d’un univers que mai s’acaba

montse pellicer mateu
imatge google


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada