dimecres, 6 de gener de 2016

rebrollen aquells instants de plenitud
quan em puc mirar i no diluir-me
copsant el degoteig del desig que m’allibera
tota jo i sencera puc oferir-me
acceptant viure un present ple de carícies
mentre el meu cos i la meva ment
                          entren dins l’imperi dels sentits
                              aquell que m’obre les portes per besar-te

montse pellicer mateu
imatge google

2 comentaris:

  1. Veient aquesta plenitud...és fàcil imaginar el degoteig...
    Espero que els reis hagin deixat una gran quantitat de felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bona nit Joan, els Reis m'han deixat la pau, i si la felicitat de ser i eixir, abraçada

      Elimina