dissabte, 23 de gener de 2016

cerco el diàleg entre la màgia de la lluna i jo
enigmàtica em mira i m’encisa
pintant el cel de color blau entelant la foscor
m’enamora el seu joc d’ombres per mirar-me
és la poesia que em delata quan els meus ulls et troben
entre rialles i esquitxos de felicitat
dins la bombolla dels meus somnis estàs tu
enigmàticament sense saber-ho
avui passejaria la nit per estimar-te
fins sentir la gelabror de l’albada
contemplant com els estels s’apaguen amb el dia
i aquesta lluna resta a l’ombra del sol

montse pellicer mateu

imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada