diumenge, 10 de gener de 2016

atrevida, i impulsivament imprevisible
la vida distribueix cada camí  sense el nostre permís
ni tant sols els nostres mots  son casuals
sense esperar, ni saber m’inundo d’alenades
quan la pell frisa per la complaença d’una carícia
entre la roba i la nuesa que s’amaga
deixant obrir pas a la fluctuació de sentiments
és quan em sé orfe del control del meu destí
perquè res es pot traçar quan l’horitzó és inabastable

montse pellicer mateu

100116
imatge google


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada