tanca  els ulls

i cerca  l’abraçada

donada,

aquella que els ulls demanen

i el cor encongeix,

sent quan jo sento

i no hi sóc,

neda i xopa’t del mar

i de la fragància

que arriba d’endins,

on jo suro,

mentre cada nit

s’apaguen les llums,

i les ombres desperten

els records

d’un present

que s’embolica amb un futur,

que es desfà

dins l’espiral oníric,

i quan neix el dia

reposo al teu costat

sense ser jo

montse pellicer mateu