dilluns, 29 d’abril de 2013




llisquen les gotes d'aigua
sobre els vidres,
inertes,
transparents,
subtils,
la cambra encesa,
enmiralla una imatge,
contorn suau d'un cos
envoltat de cotó,
que apaga el foc
susurrant una rima inventada,
esperada,
desitjada,
a l'aixopluc d'una abraçada,
acaparant una gota
mentre llisca
i rellisca,
per assecar-se 
sobre la pell,
que assedegada
la transpira

montse pellicer mateu






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada