divendres, 19 d’abril de 2013





sóc vertical
perquè aguanto les tempestes,
i m’aferro a les arrels de la vida,
perquè estic aquí,
perquè m’ofereixo cada dia
i em desprenc de mi,
sóc la paret
que reposa sobre fonaments,
i em deixo la vida en cada un d’ells,
sóc la dona
que es disfressa cada dia,
amb un somriure,
mentre la vida a vegades crema,
sóc la seductora
que dibuixa somnis
mentre dorms i respires,
i transpires dins la nit que mai acaba,
sóc la muntanya
que perfila un paisatge,
que reposa sobre el mar,
sóc la onada
que va i ve i mai retorna,
simplement  canvia
i es reinventa cada dia

montse pellicer mateu

8 comentaris:

  1. Ets el somriure, que de vegades vertical, et fa depredadora de passions amb sentiment. I sempre amb un somriure als llavis.
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. GRÀCIES per lo del somriure, les dones sóm verticals i horitzontals una abraçada

      Elimina
  2. Emmotllar-se a tot i amb tot... Ja ho diuen que és una característica comú a les dones. I m'agada de la manera que ho has plasmat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si Martina es fem a tot ens disfressem cada dia

      Elimina
  3. Hola, Montse! Sóc la cantireta, Montse també, que compartirà amb tu i altres bojos de la poesia unes hores a Sudanell.

    Felicitats per aquest poema, que he recomanat a Google+.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. molt bé montse, força i determinació de dona lluitadora

    endavant, visca les dones !!
    una abraçada
    joan

    ResponElimina