dilluns, 15 d’abril de 2013






un mirall
penjat en la pared
freda,
blanca,
cuadrada,
una imatge
espantada,
que escapa al present,
res no val
quan els llavis ressecs,
i els ulls esfonsats
deixen caure l'ànima
atrapada en un mirall,
vides atrapades 
quan el soroll es mut,
i les lletres fan paraules,
un mirall,
enmig una vida,
cada vivència tatuada,
cada sentiment retrobat,
sospirs
dins un cos seduït
reduit
al desig de sentir

montse pellicer mateu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada