dimarts, 2 d’abril de 2013

cauen llamps i trons
i m'esquerdo,
m'esquerdo com una soca,
i l'arrel es referma a la terra,
lluito per no trencar-me
m'aferro al que sóc,
i la pluja cau sobre meu
em xopa,
m'atrapa,
i sento l'egarrifança
d'una solitud inesperada,
m'abraço
i deixo anar una esglai,
mentre em segeuixo esquerdant,
ara ploro,
molt endins,
i se m'encongeix el cos
quan recordo els teus llavis,
ploro,
i em desfaig,
i a poc a poc
m'endinso dins el mar,
buscant la nostra casa,
i no tinc retorn
m'esfonsarè 
dins les aigues 
del nostre mar
i  no fondejaré
fins arribar al meu destí

montse pellicer mateu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada