cauen llamps i trons

i m'esquerdo,

m'esquerdo com una soca,

i l'arrel es referma a la terra,

lluito per no trencar-me

m'aferro al que sóc,

i la pluja cau sobre meu

em xopa,

m'atrapa,

i sento l'egarrifança

d'una solitud inesperada,

m'abraço

i deixo anar una esglai,

mentre em segeuixo esquerdant,

ara ploro,

molt endins,

i se m'encongeix el cos

quan recordo els teus llavis,

ploro,

i em desfaig,

i a poc a poc

m'endinso dins el mar,

buscant la nostra casa,

i no tinc retorn

m'esfonsarè 

dins les aigues 

del nostre mar

i  no fondejaré

fins arribar al meu destí

montse pellicer mateu