dijous, 17 de desembre del 2015

brollen llàgrimes sagnants
llàgrimes vesades per qui no em vol
el futur obre nous camins on la dissort no té casa
ja no espero vells amants ni falsos companys
al meu esquelet no li caben més pedres
ja no puc arrossegar més la meva imatge
quan els arbres neixen forts

jo sóc arbre que arrela, 
tinc dos branques que em sostenen
no hi ha camí senzill, ni elecció encertada
però m'empeny la força d'una terra que esclata
ja no escriure més versos sobre aquest dolor
perquè la teràpia està finalitzada
el millor arribarà tard o d'hora

ja he cridat prou fins a esgotar-me
i tant cansada llenço la tovallola per renovar-me
les esperes, les anades, les tornades son inútils
perquè els camins s'exhaureixen
sols vull bategar lliure eixamplant les ales
ja s’han complert totes les promeses
quan els horitzons m’omplen la vista

i jo, jo sols vull volar un dolç vol de matinada


montse pellicer mateu

imatge internet





4 comentaris:

  1. Què pot haver-hi més alliberador que un vol a trenc d'alba si s'han complert totes les promeses...Volar horitzons enllà!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si Roser un vol, un vol llarg i tranquil, un vol per marxar, on el vent em porti

      Elimina
  2. dues branques que aguanten el fruit del que una persona pot arribar a ser, amb tota la dolçorn notes d'amargor i aquell punt picant que lliga amb tot.
    No permetis que les branques s'eixonin, és molt preuat el que aguanten i s'ha de mantenir fresc per quan algú vingui a recollir-ho, que serà segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon dia Joan, de ben segur que no deixaré que aquestes dues branques s'eixonin, son el més important de la meva vida, i per tot i per mi mateixa com a ésser individual, seguiré regant aquest arbre, que malmés tornarà a brollar

      Elimina