I aquí estic jo, completament sola, sentint aquella queixalada en el estomac que et deixa el desamor, aquella buidor que no es pot omplir, i et fa sentir com si et faltés una part del teu cos.

I aquí estic jo, esqueleticament jo, si esqueleticament, perquè ja no em queda res.

He tancat totes les portes que tenia obertes, davant cada rebuig, i ara podré seguir endavant, sabent que ho he intentat tot, però que és la decisió correcte, tancar les portes i posar un bon pany per no tornar-les a obrir mai més.

-         Eiiiii que sóc jo, sóc jo, la qui et parla, sóc jo aquesta dona que es ben difícil de trobar, aquesta dona que estima, que batega, que lluita, i que triomfa, sóc jo, aquesta que ja marxa per no tornar, i poder aconseguir tot allò que vol, i que ho aconseguirà.

I si, aquí estic jo, sola, caminant sola per aquest món, obrint nous horitzons i posant les coses al seu lloc, després de que els huracans  hagin devastat tot allò que jo era, i volia.  He recollit cada resta, cada engruna, cada peça que quedava, i les he anat col·locant al seu lloc, llençant tot el que em feia mal, perquè ja no vull sentir dolor, ni tristor, ni malgastar el temps en quimeres, ni malgastar més paraules per qui no les vol entendre ni les ha entés mai.

I aquí, estic jo, tant fràgil com una nina de porcellana, que a poc a poc s’ha anat refent, i sentint en el meu interior que ara sóc més forta que mai, encetant una nova etapa que no serà gens fàcil, però plena de convicció que és el que haig de fer.

No m’agrada la solitud, no m’ha agradat mai, el meu estat és estimar, i ser estimada, estar enamorada, em fa feliç, però ara he decidit desenamorar-me del tot, i seguir sola per aprendre que hi ha moments en la vida en que es necessari reprendre el vol, i volar lliure. I amb tot el dolor, i tot el que em pesa aquesta situació, és el que haig de fer per aconseguir un estat de serenor i pau.

Ara ja puc prendre decisions, no sense que facin mal, tota decisió comporta un patiment, però tota decisió obre les cares a un nou futur.

No sé que serà de mi, no sé que em trobaré durant aquesta passejada, però si sé que compliré tots els meus somnis i projectes perquè mai he deixat de somiar, tot i que hi ha hagut moments en que no podia veure les coses, estava perduda, i una boira em cobria l’ànima.

He passat molt mals temps, de fet fa un any que tot va començar, i aquest any ha estat veritablement un any ple de mentides, d’amors i desamors, d’infelicitat i felicitat, però acabaré l’any havent pres decisions importants, amb el cap i el cor clars, i sabent que mai més demanaré que m’estimin a qui no m’estima, l’amor no es demana, es dóna.

Miro enrere i veig un any caòtic, en el que he aconseguit moltes fites, i en el que he perdut molt, però les pèrdues no son pèrdues quan no et valoren ni et valores el suficient, m’he sentit estimada, m’he sentit agobiada, m’he sentit traïda, i m’he sentit recolzada, em quedo amb lo millor, lo altre ho desaré a les escombraries, perquè fa mal.

M’he arrossegat, he plorat, i he desitjat no estar en aquest món a vegades, m’he preguntat per què a mi??, i no he trobat respostes, he caigut al fons de tot, per retrobar-me jo mateixa, i he agafat l’impuls per pujar amunt i per damunt de tot, perquè ja no tinc aturador, ara ja no.

He intentat tot el que he pogut entendre el que no puc entendre, i estimar tot i el dolor que sentia, i he intentat per últim cop retenir el que mai ja serà, així doncs el temps segueix marcant les hores, els minuts, els segons, els instants, i la vida no deixa de girar, encara que costa mantenir l’equilibri, la vida continua i jo amb ella.

Em quedo aquest any amb lo molt que he estimat, i amb lo molt que m’han estimat, però aquest any quan sonin les campanades jo desitjaré començar de nou el camí que he traçat, sense mirar, sense sentir més, per tot el que he sentit aquest any. Als qui estimo i no deixaré d’estimar mai, i ho saben, els desitjo un camí ben llarg, un camí ple de felicitat, ara que tot s’ha acabat.

Ara sé que puc tornar a donar, estimar, i sentir, sabent que un dia tot allò que vull serà possible, ara que les decisions estan preses, ara podré obrir els ulls i veure-hi, perquè la boira ja ha marxat. FELIÇ ANY 2016.