diumenge, 24 de maig de 2015

24 maig

 





tinc el neguit d'esgarrapar-me el vestit que porto
és com si tingues buit el cor
i el desig,
me'l entortolligo fent-lo petit
com el meu món petit
mentre em refrego la roba, em refrego la pell
la pell cansada,
la pell que he perdut
la que em falta
i les nits son dies
i els dies nits,
abocant-me a treure'm-ho tot i quedar sota la fragilitat 
aquesta que la roba amaga
però encesa desperto de matinada
xopada de la suor
que m'amara
i els meus llavis cerquen l'aigua d'un oasi que no existeix
quan es troben dins del desert
els meus ulls miren les espurnes de la llum
que penetren dins del meu cos
revifant-me 
per una batalla més

montse pellicer mateu
24.05.15






 
 

 
 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada