diumenge, 7 de juny de 2015

7 de juny i perduda



perduda
com la caputxeta vermella
entre llops i camins enmig de boscos
sense lloc
sense pell
sense res perduda
acosto el meu rostre a un animal ferotge
per morir dins d’un mar de sang
però no em ve a recollir ni el caçador
ni l’àvia
ni estic dins de cap panxa
simplement m’he deixat seduir
i no és un conte
perquè no són les dotze de la nit
-          ni he perdut la sabata-
ni era de cristall
ni ha aparegut el senyor Grey
simplement he perdut la roba nedant de nit
i la lluna em va obrir un camí
-          he nascut despullada-
-          i visc despullada-

montse pellicer mateu
7/06/15
 imatge google







2 comentaris:

  1. viure al natural realment a vegades es un sacrifici despullar-se de ser i per ser

    ResponElimina