divendres, 15 de maig de 2015

a méxic



ploren les mares de Mèxic
ploren,
-on està el meu fill
mancat de les teves robes? et volen treure la dignitat
qui et bressolarà amb les teves pors?-
-que sol deus estar
i sé que atemorit has plorat
per no ser covard-
sol,
aquesta solitud que m’arriba
i m’entristeix i embogeix sense cònsol

ploren les mares de Mèxic
perquè els han arrencat la vida d’una esgarrapada,
- jo ploro la teva solitud
i m’ofega l’angoixa de no ser amb tu,
sento que l’ànima s’esquerda
mentre espero amb  desesperança –

ploren les mares de Mèxic i totes les mares del món
en una vetlla per consolar
dels qui han ofegat els seus crits,
plorem totes les mares fins a morir envoltades d’una llarga agonia

ploren les mares, els pares, els fills que no hi són
mentre cerquen el seu parador i la seva sort
en mans de botxins que s’han erigit sobre un poble que lluita
ploren les mares,
amb un crit que aclapara l’aire,
però no hi ha aire per respirar
perquè les han escanyat ,
-on estàs fill meu?
amb qui estàs que no t’estima?
acluca els ulls amor meu, que ens tornarem a trobar
jo et trobaré i et bressolaré sempre-
ara no deixaré de buscar entre boscos i muntanyes
enmig de rius i coves,
jo et tornaré a casa


montse pellicer mateu
13.10.14













Lloran las madres de Méjico,
lloran,
-¿dónde estás hijo mío, dónde estás desprovisto de tus ropas?
¿Intentando arrebatarte la dignidad?
¿quién mecerá tus miedos?-
¡que solo estás!
y sé que asustado has llorado,
para no ser un cobarde,
solo,
esta soledad que puedo sentir
que me entristece, me enloquece  y me rompe el alma

lloran las madres de Méjico
porque les han robado la vida
-lloro tu soledad
y me ahoga la angustia de no estar contigo
 la espera  y la angustia me están resquebrajando,
lloran las madres de Méjico y con ellas todas las madres del mundo,
para consolar a aquellos que han ahogado sus gritos
donde no hay consuelo,
lloramos todas las madres envueltas en una larga agonía
lloran las madres, los padres, los hijos que no están
mientras  buscan sus suerte
en las manos de verdugos que se han erigido sobre un pueblo que lucha,
lloran las madres,
sus gritos llenan el aire
pero no hay aire para respirar,
porque las han ahogado,
-¿dónde estás hijo
con quién estás que no te quiere?
cierra los ojos amor, que nos volveremos a encontrar
yo te encontraré y te meceré para siempre
ahora, no dejaré de buscarte entre bosques y montañas
entre ríos y cuevas
yo te  traeré de nuevo a casa

montse pellicer mateu
13/1014





1 comentari: