dilluns, 11 de maig de 2015

11 maig



angoixa
desesperada
que em produeixen les absències i les indiferències
tot per no dir res
quan tot queda dit
un i altre cop el fum dibuixa núvols de cendra
i el regust a una bona copa entre els teus llavis
mentre les paraules em sedueixen
per ferir-me de mort
entre llibre i llibre i textos per llegir
angoixa
desesperada
que em produeix no ser l’estel  que reposa sobre el meu teulat
mentre les aigües del mar
em banyen com si fos un bany de purificació
per tornar a rellegir cada mot
que he perdut entre pàgines en blanc
i aquest instant
quan l’angoixa em desespera
em sento ferida
inconscient
dins de la inconsciència de ser
quan la revolució ja ha començat

Montse pellicer mateu
110515

imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada