dimarts, 9 d’abril de 2019


escolto les campanades de l’acomiadament
ressonen dins el meu cor i ànima
és com si l’adéu es perllongues
en una trista dansa,
la dansa dels desesperats amants que no volen,
hi ha un fil subtil que uneix les ànimes,
que s’aferren a estar juntes,
i ressona el temps entre tempestes
allargant les distàncies,
ploren els cossos assedegats d’un amor traït i gastat,
fa temps que plorem el trencament d’una vida
i no som valents per viure-la

montse pellicer i mateu
certeses 2019
imatge de la xarxa




Cap comentari:

Publica un comentari