dimecres, 26 de juny de 2019


dels llavis tendres i vermells
la llengua recargolada amb la teva
les mans, aquestes mans petites que ressegueixen
i els sospirs entre gel i llimones,
un sostre que es rendeix a l’alçada dels meus ulls,
i les aixetes obertes, per netejar les canonades de l’estiu,

dels peus que juguen amb la sorra de mar
del mar que no envelleix, i m’impregna de sal
de vida, de colors, de blau,
una copa que estàtica espera ser beguda
i l’ampolla de vi que incita a tastar-la

la mirada que no vol veure
el  cor que no vol sentir res,
el cap que em parla de la veritat
deixo la tovallola plena de mi, amb escates de pell
sublim el perfum absorbeix la meva olor
i el raspall del cabell em pentina de nou, enmig de cargols

les passes que caminen tan soles
l’horitzo que obre les portes,
i la certesa de no saber res més, que el que sé avui
els plats de la cuina esperen tombats dins la pica,
les forquilles, ganivets i culleres, desesperen
el tast de saber-me dona, em dona fortalesa
i mentre canto la cançó de txarango
  “que tot et vagi bé
que trobis tot allò que busques.
que et sigui lleu la direcció.
i vinguin plens de melodies els nous dies,
que siguis fort. que tot et vagi bé. que tot et vagi bé.”
Txarango.


montse pellicer mateu
certeses 2019
imatge xarxa



Cap comentari:

Publica un comentari