si surt el sol no amaguis les paraules

obre els ulls i mira la serenor del dia

diguem si existeix un lloc per amagar-nos

molt més enllà de les nostres cases

l'amor que no tot ho pot, no pateix

s'entrebanca entre la por i el dolor

som persones distants, dispars

tinc aprop la copa, la vida i la sort

no vull sentir la ràbia de la desesperança

quan tot està lligat en un món oníric

i desperto enmig del sentiment d’imbecil·litat

de qui tot ho dóna i tot ho vol fins a perdre

juguem a escacs

a la sort, als daus

i omplim cada pou assedegat de pell, de tacte

quan arribi la nit, la foscor

busca la lluna, aquella que blanca i rodona

teixeix cada espora

cura les ferides i m'omple el cor

divaguem enmig de somnis, plens ben plens,

i entra molt endins meu

excita’m la vida

i el meu sospir serà eternitzable,

montse pellicer i mateu

certeses 2019