dimarts, 28 de maig de 2019


si surt el sol no amaguis les paraules
obre els ulls i mira la serenor del dia
diguem si existeix un lloc per amagar-nos
molt més enllà de les nostres cases
l'amor que no tot ho pot, no pateix


s'entrebanca entre la por i el dolor


som persones distants, dispars
tinc aprop la copa, la vida i la sort
no vull sentir la ràbia de la desesperança
quan tot està lligat en un món oníric
i desperto enmig del sentiment d’imbecil·litat
de qui tot ho dóna i tot ho vol fins a perdre
juguem a escacs
a la sort, als daus
i omplim cada pou assedegat de pell, de tacte


quan arribi la nit, la foscor
busca la lluna, aquella que blanca i rodona
teixeix cada espora
cura les ferides i m'omple el cor
divaguem enmig de somnis, plens ben plens,


i entra molt endins meu
excita’m la vida
i el meu sospir serà eternitzable,


montse pellicer i mateu
certeses 2019

Cap comentari:

Publica un comentari