dimarts, 2 de juliol de 2019




on resideixen els pensaments i el cor
quan parlen les paraules,
quan tot somriu i resta plàcidament en silenci
allà on es refugien les petites coses,
el rebuig constant  i aquest demà que no espero,
és tan lent el cor, que sempre té un racó per l’esperança,
              però no enganya
              em parla xiuxiuejant els sentiments
i aquella emoció que sentia, és freda
la vida uneix i separa a les persones,
i a cada rastre ens fa aprenents d’emocions,
i ara, tanco els ulls i sento el foc que em fa lliure,
poc a poc aquest vel de boira marxa,
                        suspès entre dos aigües
                        cada porta que obro a l’abisme
                     no em fa vertigen de caure
he caigut tantes vegades que he aprés a aixecar-me


montse pellicer mateu
certeses 2019
imatge de la xarxa publicada a cultura viva catorze cat





Cap comentari:

Publica un comentari